3. Classificació internacional dels núvols

La classificació dels núvols d'acord a les seves característiques físiques i visuals, prové de l'Organització Meteorològica Mundial i vé recollida en el treball International Cloud Atlas. Els noms científics dels núvols són en llatí, i es classifiquen en tres tipus segons la seva altura.

• Núvols alts: situats a més de 7 km d'alçada
• Núvols mitjans: situats de 2 a 7 km d'alçada
• Núvols baixos: situats entre la superfície i 2 km d'altitud

La OMM distingeix 10 tipus de núvols segons la seva forma: cirrus, cirroestrats, altocúmulus, altostratus, nimbostratus, estratocúmuls, estrats, cúmuls i cumulonimbus.

2. Procés de formació dels núvols

2. Procés de formació dels núvols

El procés de formació dels núvols es deu a la condensació i/o sublimació del vapor d'aigua en forma de aigua líquida, cristalls de gel i vapor d'aigua sobre petites partícules sòlides, conegudes com a nuclis de condensació o sublimació, respectivament. Aquestes partícules o aerosols sempre són presents a l'atmosfera.
Algunes masses d'aire que són presents a l'atmosfera porten significatives quantitats d'aigua que van obtenir a partir de l'evaporació de l'aigua de mars rius, llacs, etc. i ajuntant-se també amb cendres i partícules de pols (nuclis de condensació).
Quan aquestes masses topen amb un corrent d'aire fred is ec, tendeixen a elevar-se. Com que estan ben delimitades, no es barregen, i tendeixen a desplaçar-se a zones de menor pressió atmosfèrica. Quan aquestes masses d'aire calen s'eleven, troben una menor pressió i, per tant la seva temperatura disminueix, cosa que provoca que el vapor d'aigua invisible de l'atmosfera es condensi en gotetes d'aigua visibles o en cristalls de gel,(depenent de la seva temperatura, i, per tant, de la seva alçada) i això provoca la formació de núvols.
 Per què això passi, la zona d'aire ha d'estar saturada. Hi ha diverses maneres d'assolir la saturació:

• L'aire es refreda per sota del seu punt de saturació. Això esdevé quan l'aire entra en contacte amb una superfície freda o que s'està refredant per radiació, o bé quan l'aire és refredat mitjançant l'ascens d'aire. Això es pot donar en les situacions següents:

• Al llarg de fronts freds o càlids (ascens frontal).
• Quan l'aire puja per un vessant de la muntanya i es refreda (ascens orogràfic).
• Per la convecció causada per l'escalfament d'una superfície per insolació (escalfament diürn).
• Quan bufa aire calent sobre una superfície més freda.
• Els núvols poden formar-se quan dues masses d'aire per sota del punt de saturació es barregen.
• L'aire es troba a més temperatura però absorbeix més vapor d'aigua fins que assoleix el punt de saturació.

1. Què és un núvol?

1. Què és un núvol?

En la meteorologia, un núvol (o nigul) és un fenòmen meteorològic que es produeix a l'atmosfera. Consisteix en una massa visible formada per un conjunt de gotes i/o cristalls de gel suspesa a l'atmosfera, per sobre de la superfície terrestre. La boira, en canvi, si que està en contacte amb el sòl.

Un cúmul

Les gotes i cristalls de gel dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, amb un diàmetre que oscil·la entre els 0,001 i 0,1 mil·límetres. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.

És habitual que, tot i en temperatures àmpliament inferiors al punt de congelació i fins als -30 ºC, les gotes es puguin mantenir en estat líquid. En aquests casos s'anomenen gotes superrefredades. Els núvols en nivells més alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del mil·límetre.

Tonalitat rogenca d'un núvol en una posta de sol

Els núvols densos i gruixuts tenen una àmplia reflectivitat (del 70% al 95%) a través de tot el rang de la llum visible, de tal manera que es veuen de color blanc, si més no des del seu cim. Les gotes i/o cristalls de gel del núvol dispersen la llum eficientment, de tal manera que la radiació solar disminueix amb la profunditat dins el núvol. Per aquest motiu, alguns núvols presenten tonalitats grises o fins i tot més fosques, en la seva base. Els núvols prims poden aparèixer amb els colors presents al seu voltant o fons, i els núvols il·luminats per llum diferent de la blanca adopten la tonalitat de la mateixa llum. En el rang de l'infraroig proper, els núvols poden aparèixer més foscos perquè l'aigua que constitueix les gotes del núvol absorbeix fortament la radiació solar a aquestes longituds d'ona.

Considerant que els núvols són gotes d'aigua sobre l'atmosfera, depenent d'alguns factors les gotes poden convertir-se en pluja, neu o pedra. Els núvols són com un aerosol format principalment per l'aigua evaporada en els oceans.